onsdag, januar 16, 2013

Us ensenyo on treballo

Jo treballo aquí. És un edifici molt gran i rectangular de quatre plantes, una de groga, una de vermella, una de blava i una de verda. Els primers mesos no trobava mai les classes i em passava un munt d'estona donant voltes, ara me les sé amb els ulls tancats. L'institut està a 5 minuts a peu de l'estació d'Ishøj, que vindria a ser una mena de poble als afores de Copenhaguen, i té uns 1500 alumnes. Ishøj és una de les zones amb més immigrants i amb més atur. Cada dia faig exactament el mateix recorregut per arribar-hi. Surto de casa a les 07.20h, agafo el tren a les 07.27h i a les 08.05h estic a l'institut. La primera classe comença a les 08.15h, o sigui que tinc temps de deixar la jaqueta, dir bon dia i agafar una tassa de cafè de la sala de profes, que és xulíssima i molt gran. Al tren, que no és un tren regional tipus Renfe sinó un tren dels que arriben als pobles propers a la ciutat (zona que s'anomena GranCopenhaguen, així en una paraula) no puc llegir perquè es mou d'esquerra a dreta i em marejo, tampoc no puc jugar al Wordfeud ni al Quizzbattle ni mirar el facebook ni res de res perquè em marejo igualment. A Dinamarca la gent als trens ni parla ni crida ni res, o sigui que és un bon lloc per descansar. Jo no sóc persona de matins, però gens eh, i em costa una barbaritat posar-me de bon humor i animar-me perquè en realitat estic emprenyadíssima pensant que al llit estava molt bé i que fa molt fred. Per això tinc una llista de cançons per relaxar-me que em poso cada matí i que anomeno Feel good, perquè a les 08.15h haig de donar classe amb un somriure radiant i animar a tots els alumnes, que estan molt més emprenyats que jo per tenir una vida -oh my- tan i tan difícil. Passada l'estació central, passem per un parc, i el tren es para en una estació que té just al davant uns pisos molt i molt lletjos i tristos. Però hi ha un pis que té sempre coses divertides i de molts colors al balcó. Tenen quadres, i plantes i ninos i coses de fang, i les van canviant. Sempre jugo a pensar com serà la persona o persones que hi viuen, i entre la música, anar passant les estacions i que Dinamarca està tenyida de blanc guix cada matí, arribo just al punt on ahir vaig fer aquesta foto amb un somriure sincer. La foto no és de les 08h, és de les 09,30h perquè hi havia una classe que no havia de fer, per això ja és de dia, a les 08h tot just el sol comença a sortir.

Quan vivia allà, agafava el tren i després havia de caminar un bon tros, i tardava com una hora i mitja, depenent de si la Renfe havia decidit que aquell dia sí hi havia trens o no. Com que treballava en una editorial i el món editorial és una mica estressant, almenys el meu ho era, plegava sempre tard, i quan arribava a casa tenia un doctorat esperant-me, i anava a dormir quan els ulls se'm tancaven. El tren em servia bàsicament per dormir, i molts cops m'havia despertat just just després de passar Sants, que fa mooolta ràbia eh, quan és just que t'has clapat 20 segons de més. Estava sempre tan tan tan cansada. I pel camí no veia ni parcs ni res, veia Barberà, Cerdanyola i Sant Andreu, que són llocs no gaire bonics.

O sigui que algunes coses han canviat per bé (gran conclusió del meu viatge en tren d'aquest matí). Estic reaprenent a ser positiva amb coses tan xorres com un viatge en tren de plan tranquis :)

9 kommentarer:

Ciutadà K sagde ...

Què bonics els teus fragments de vida !!

m'agrada... :D

Tu, jo i l'Otis sagde ...

I no trobes a faltar els fantàstics viatges en Renfe? Cafetera Express que seeeeempre arriba amb retràs, on una crida l'amiga, l'altra parla pel mòbil a un volum extraordinari, l'altre es menja un entrepà de xoriço que perfuma tot l'ambient... i com més tard va, més apretadets tots...

Laura sagde ...

Aquesta actitud ens agrada! I la neu també. :)

Ciutadà K sagde ...

jejejeje quina imatge més gràfica Tu, jo i l'Otis... ai, jo sí que ho enyoro! :P

(t'has deixat la puntual bafarada d'olor a peus)

manel sagde ...

Ai!.Per poc aquest edifici es com una bandera LGBT.Manquen ùnicament el taronja ,el indi, i el violeta, oi?.Fora d'aixó el silenci(el stillekuppe) al tren ajuda al menys al relaxament.

Tu, jo i l'Otis sagde ...

Oh! Ciutadà! l'olor a peus! I l'aire condicionat insuficient a l'estiu!
(clar que, amb la neu que té la Carol per allà, segur que l'aire condicionat no l'enyora...)

merce voltas sagde ...

M'ho he passat molt bé amb els teus matins i la descripció del que veus de bon matí. Un tren silenciós, una bona feina en un bon lloc i aules de colors . Continua explicant-nos per on passes durant el dia i posant-nos fotos. Gràcies.

merce voltas sagde ...

Ens poses "La dona veloç" d'Imma Monsó. Et deu haver agradat. Digue'ns per què, sis plau.

Carolina sagde ...

Encara no me l'he acabat Mercè, però quan ho faci, seràs la primera en saber-ho.
Ja t'ha explicat la Mireia que dissabte vam fer sessió de señorita Pepis? Vam xalar!