La vida últimament és com quan els teus cosins venen a veure on estàs passant les vacances a l'estiu i t'enganxen a la platja i et capbussen, i et capbussen i tens 5 segons de temps per agafar aire i patapam, un altre cop. Doncs així estem, de capbussada en capbussada i tiro perquè em toca :( Intentant agafar aire mentre el món es torna cada cop una mica més fosc.
Que s'acabi ja, per favor.
Que s'acabi ja, per favor.
2 kommentarer:
Fixa't tu quines coses.M'enrecordo ara d'allò que en catalá es diu que ;com mès cossins mès endins.
I en quan a fer-se fosc doncs diuen que la llum sempre comença quan la foscor acaba.I per cert s'acaba sempre, sensa cap mena de dubte.
... la foscor no pot durar mai ... ANIMS!
ANIMS!
ANIMS!
Send en kommentar