onsdag, december 05, 2012

Tanco parada

Sembla que la sort no està de la nostra banda, i tampoc no hem tingut surt amb aquest segon embaràs.
Tanco el blog fins que torni a tenir energia i la pugui convertir en paraules, ara per ara m'he quedat buida de tot, i només tinc silenci i pena.

Que tingueu tots Bon Nadal. Cuideu-vos.

4 kommentarer:

manel sagde ...

Imagino que cap paraula meva et servirá de consól.Però al menys t'envío una forta abraçada.Així com també un sincer desig de pau i esperança.

Mireia sagde ...

Hi havia una vegada un camperol xinès, pobre però savi, que treballava la terra durament amb el seu fill. Un dia el fill li va dir:

- Pare, quina desgràcia!.. el cavall s'ha escapat!!!

- Perquè ho anomenes desgràcia? – va respondre el pare – veurem el que porta el temps…

Als pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d’un altre cavall.

- Pare, quina sort! – va exclamar aquesta vegada el noi, el nostre cavall ha portat un altre cavall.

- Perquè ho anomenes sort? – va respondre el pare, vegem què ens porta el temps.

En uns quants dies més, el noi va voler muntar el cavall nou, i aquest, no acostumat al genet, es va encabritar i el va llançar al terra. El noi es va trencar una cama.

- Pare, quina desgràcia! – va exclamar ara el noi, m’he trencat la cama! I el pare, reprenent la seva experiència i saviesa, va sentenciar:

- Perquè ho anomenes desgràcia? Vegem el que porta el temps!

El noi no es convencia i ploriquejava en el seu llit. Pocs dies després van passar pel llogarret els enviats del rei, buscant joves per endur-se’ls a la guerra. Van venir a la casa de l’ancià, però com van veure al jove amb la seva cama encanyada, el van deixar i van continuar el camí.

Un petonàs, Carolina. T'envio força, i alegria. T'estimo molt!!

Mireia

Ciutadà K sagde ...

buf... Carol
molts i molts i molts petons,
estem al votre costat...

ànims!!

Tu, jo i l'Otis sagde ...

:'(
Un petó gros gros gros.