Foradada

A Sardenya em vaig trobar, entre platges de blaus impossibles i un sol omnipotent, aquesta pedra amb forats. Té forats per les dues bandes, i són pràcticament perfectes, rodonets, de mides diferents i a una distància prudent.

Vaig pensar que més que una petxina blanca i lluent, aquestes últimes setmanes, per molt lluny que marxi, em sento més com aquesta pedra, amb uns quants forats dels que deixen senyal i no es poden omplir.

A mi em sembla una pedra excepcionalment bonica (segur que la foto no li fa justícia) i ho és tot i els forats i alhora perquè té forats. I així és com em veig jo, i com veig a tothom. Alguns amb uns forats més que altres, alguns amb forats per els que tot s'escapa, d'altres, encara immaculats.