lørdag, maj 28, 2011

Ressaca de sandàlies i tirants

Ahir vaig tenir el meu últim dia de classe del curs. Portàvem dies esperant-lo, tant ells com jo. Estem cansats. Ens posem màniga curta tot i que estem a 16 graus i el sol va i ve com li pica. Volem estiu.

 Noto que els últims dies de classe als professors ens veuen com persones amb una vida que va més enllà de l'institut, amb aficions, temps lliure i vida privada. Ens acostem al punt que farà que jo deixi de ser profe i ells alumnes, les vacances d'estiu. Jo tinc tanta feina que a mi em sembla que queda una eternitat. A ells els queden uns quants exàmens i llestos. A alguns no els veuré mai més, a d'altres els veuré les properes setmanes pels passadissos, a molts, el tornaré a tenir l'any que ve.

Ha estat un any dur, alguns dies duríssim. Tinc massa alumnes amb problemes enormes, amb coses que no haurien de viure tan joves. Molts cops m'han entrat ganes de plorar després de saber perquè no han vingut a classe l'últim més, perquè el seus ulls estan absents. Em costa una barbaritat no abraçar-los i dir-los que no passa res, que tot sortirà bé, que d'aquí un temps estaran millor, que no cal que m'expliquin res.
Confesso haver-ho fet en comptades ocasions, però ser professora en un lloc amb tants reptes a nivell social fa molt difícil no ser mare lloca.

Molts companys em diuen que s'ha de saber prendre distància. Jo encara no he après a fer-ho amb la soltura que ho fan alguns d'ells. M'està bé. No sé si la vull. Després d'un curs intens, em quedo amb un somriure després d'una conversa de llàgrimes, amb una apretada de mans d'algú inabastable, amb escoltar que m'he guanyat el seu respecte. De la resta, de números i bronques i desagraïment, me n'oblido.

Ja veieu que estic toveta toveta. I com que últimament llegir els diaris és més depriment de l'habitual, com que el Barça juga avui i encara em queden 86 exàmens per corregir, i com que trobo que al món li falta una mica de carinyet us deixo amb aquest video -metàfora de tantes i tantes coses- que a mi, com a bona mare lloca de fills que no són meus, em provoca una feblesa al cor seguida d'una escalforeta d'ànima i un ooooooooh inevitable.


6 kommentarer:

manel sagde ...

entre que el Barça a hores d'ara ja ha guanyat, entre que jo totes aquestes coses de DK em toquen la fibra, i entre el que tú dius-i vius- en aquest post,qui s'ha quedat tovet,tovet, he sigut jo.T'ens sort de que vius lluny si no em possaria a plorar damunt la teva espatlla.

Tu, jo i l'Otis sagde ...

Setmana toveta toveta... Deu ser la primavera...
El vídeo és preciós. Te'n deixo un altre, sobre la generositat dels animals: http://video.libero.it/app/play?id=b4f6130b601864b4f78ccf3944af57a6

Laura sagde ...

diu molt de tu que t'hagis guanyat aquests moments tan emotius. :)

el vídeo és una supercucada!

Ciutadà K sagde ...

carai, Manel, i qui no es queda tovet amb les paraules de la Carol??!! i si a sobre ens ho acompanya amb vídeos dolcets com aquest, encara més!!!

Per connexió professional entenc aquests dubtes d'involucrar-te o no en aquests problemes enormes (bueno, tu de dubtes no en tens, ho portes molt bé!) ... jo reconec que tendeixo cap a la via freda ... tot i això, VISCA LES MARES LLOQUES !!!
(i ànim que el curs ja s'acaba!)

NUR sagde ...

avui, tinc molt mal dia, i jo tb estic toveta, el video ja el miraré que no tinc ganes de plorar més!
Jo tb estic fent classes a nois amb molts problemes, segurament que no tan greus com els dels teus, però son d'aquets que tenen 20-22 anys, i no han fet res en les seves vides,amb families desestructurades, i amb un pais, que no els pot oferir l'unica cosa que els salvaria del desastre: Una feina!!!! a canvi els posen a estudiar curset darrera curset per a que la societat estigui contenta i ens fassi callar a tots plegats!!!

Ciutadà K sagde ...

Sí, Nur, n'has fet una radiografia clara i realista ... una autèntica pena!!

(a veure si demà poses una cançó de Los Manolos i aixeques els ànims del ciberespai!!! que els tenim pel terra!! :P )