søndag, maj 08, 2011

Paraules

Mentre li acaricio l'esquena em vénen al cap paraules que només ell i jo sabem. Paraules impublicables, paraules que només tenen sentit als nostres llavis. Ni tan sols es poden escriure en un correu, serien vulgars.
Són lletres amb tanta història al darrere que ningú més les pot entendre, són totes les paraules que tots els qui s'estimen troben amb el temps. Un sobrenom, una paraula curta, un codi secret que només funciona entre dos, un mini paradís de xiuxiuejos, de sospirs, de mots enfebrats i somriures de llençols. 

3 kommentarer:

manel sagde ...

i en aquells moments també valen fins hi tot els silencis.

Joan sagde ...

:-) Això és un senyor post, i dóna significat a moltes moltes coses.

M'agraden molt aquests posts catàrquics.

Petons i abraçades pels protagonistes. Ben al Nord!

Ciutadà K sagde ...

... oh
què romàntic ... mmmh!

a mi també m'agraden aquests posts...