mandag, marts 14, 2011

Saudade

Tot i que ja faci 14 anys que el meu pare ja no hi és, continuo trobant-lo a faltar cada dia de la meva vida. Sovint em posa trista pensar que no em va poder conèixer com a adulta, que mai no tindrem una conversa sobre política, ni jugarem junts amb els seus néts. I és cert que d'alguna manera no és mort, que viu en mi i en la meva germana i també en la meva neboda, que té el seu color de pell. És cert que el duc al cor i a l'ànima i que el seu record no s'apagarà mai. Però dins meu encara hi ha una adolescent que plora, que no s'ha tornat a sentir mai més segura com abans, i que faria el que fos per haver-li pogut dir adéu.
He descobert una paraula preciosa per explicar-ho, una perla del portuguès: saudade
No sabia que res de tot això es pugués resumir en una paraula - no sé si es pot- però em sembla bonic que un sentiment tan fort es pugui escriure. Sento saudade.

5 kommentarer:

manel sagde ...

enyorança ; també es una paraula que omple l'ánima.

NUR sagde ...

que bonic!Que una paraula pugui copçar tants sentiments!

Mónica sagde ...

Jo també. M'apunto aquesta paraula que no coneixia...Un petó molt fort :_)

Kelitxi sagde ...

Llegint-te m'ha vingut saudade a mi també.

Ciutadà K sagde ...

buf, Carol, he començat pel post del Japó ... i m'has deixat tocat, tocat ...

petons mil !!