tirsdag, marts 22, 2011

La família K + 1

Quin notícia tan fantàstica, saber que el Xavi i la Nur estan embarassats. Així m'ho posaven en un e-mail que he rebut amb el  més grans dels somriures.
És simplement tan bonic que la gent que s'estimi com ells ho fan tingui nens, així haurien de ser tots els nens i nenes del món que ara mateix creixen en panxes: una bomba d'amor. Segur que el món seria una miqueta millor.
M'alegra molt i els admiro, perquè aquesta personeta serà ja el/la tercer/a de la família K, i això avui dia és tot un repte. No hi ha professió millor que ser pare i mare (ho dic jo que no ho sóc, però m'ho imagino :)

I el que més m'agrada de tot, tot i que sigui molt surrealista, és que estic veritablement contenta i emocionada per ells, i tot el que dic ho dic de cor. I és surrealista perquè no els he vist mai, però tot i això, després de molts -un centenar?- de comentaris per aquí i per allà, ocupen un tros de la meva vida ara mateix, la que tinc aquí, la que escric i la que llegeixo. I jo, que sempre he estat molt escèptica sobre aquest tipus de contactes i d'amistat, em menjo moltes de les paraules que he dit al llarg de la meva vida, perquè els aprecio molt. Ara, és cert que jo sóc de tocar i de petonejar i d'abraçar i de xerrar in situ, de manera que espero -molt- que algun dia sí que els pugui dir tot això en persona.

Com que de moment no pot ser, els envio tota la felicitat del món i una cançó de bressol que a mi em sembla preciosa i que sempre he pensat que algun dia cantaré als meus fills, si és que algun dia en tinc. A veure si us agrada!

6 kommentarer:

Ciutadà K sagde ...

buf, què puc dir? ... què bonic... l'actualitzador compulsiu, el retòric infatigable s'ha quedat sense paraules... tinc, ara mateix, un garbell d'emocions, paraules i idees dins del cap que m'és impossible verbalitzar-les...

GRACIES pels teus mots i cançó, que venen del fred però que m'han bressolat l'ànima i acaronat el cor...
i, sí, un altre cop, ja em tens llagrimós...perquè és molt bonic llegir que som 'un tros de la teva vida', un agradable honor...

(veus com la retòrica em pot!! :P )

manel sagde ...

Uau!.No puc fer rés més que felicitar a tota, a tota, la gent que estima, i restar en silenci,al costat de tots ells,de tots vosaltres.

NUR sagde ...

Gràcies Carol!
M'gradaria molt que li puguessis cantar tu aquesta cançó al nostre petit/a el dia que el veiguis!!

Unknown sagde ...

Carai, quina emoció, és una molt bona notícia :D Moltes felicitats a tota la família K, us envio una abraçada ben forta. Aaaaaix, l'amouuuur!
Carol, m'agrada molt la cançó, desitjo de tot cor que algun dia la cantis als teus petits.
Petons per tothom.

Ciutadà K sagde ...

Gràcies, Manel, és bonica aquesta germanor cibernàutica sense haver-nos vist mai, no?

Et tornem l'abraçada Mònica, i serà forta... perquè ja som una gentada!! (sí, la gossa i la gata també compten :P )

pati di fusa sagde ...

apa... quin post més bonic!!! l'aprofito per tornar-vos a felicitar molt, family! i sí, sou admirables, uns autèntics campions! ;)