A partir d'ara silenci absolut

Fa una setmana i mitja que estem examinant a pobres alumnes. Alguns fan més pena que d'altres, però en general tots em fan pena perquè jo sóc de les que els prohibiria. Un examen és per mi el mateix que un zero a l'esquerre en quant a aprenentatge.
A Dinamarca s'acostumen a fer proves orals amb un censor i un examinador. La setmana passada vaig fer de censora als alumnes de 1r. Aquesta setmana tocaven escrits als de 2n i 3r curs. I és un pal, perquè haig de seure en una cadira i assegurar-me de que ningú no fa trampes durant 5 hores i mitja. En 5 hores i mitja un pot observar moltes coses, com per exemple, quants alumnes es mosseguen les ungles, quants porten coses que creuen que els durà bona sort, d'altres porten una mini picnic a classe i mengen sense parar. És divertit veure que n'hi ha que comencen ràpid i d'altres que es queden mirant per la finestra 20 minuts.
Abans la cosa era fàcil, quan jo era joveneta es posava un separador i llestos. Ara s'han d'entregar Iphones, mòbils i altres aparells electrònics a l'entrada, i l'accés a internet està restringit a només tres o quatre portals. Tot canvia, les maneres de copiar també. Per desgràcia, el fet d'haver d'examinar no.