Ho havia somiat molts cops, això de marxar i deixar-los plantats. I d'ocasions n'havia tingudes eh, però la d'avui era impossible desaprofitar-la.
A la meva feina hi ha classes, persones, comportaments, que són dignes de documentari del 33. Un dels senyors que ve a fer la neteja, en Samuel, un home africà que té la família a Toledo i que ha viscut molts anys a Madrid em deia ahir avergonyit, que a ell li costa molt entendre que això sigui un institut. Que és pitjor que una guarderia. M'explicava, sense ni poder mirar-me als ulls de la vergonya, que es troben escrits a les parets del lavabos escrits amb merda, i merda pel terra. Que el primer cop que ho va veure no s'ho podia creure.
Jo m'ho crec, per desgràcia, m'ho crec. Tinc alumnes a qui jo mateix tancaria en una gàbia i tiraria la clau al mar. Al fons refons del mar més negre.
Kelitxi, suposo que això respon prou bé a la pregunta del teu correu, oi?
6 kommentarer:
El panorama que descrius no sembla gens plaent, tot el contrari.
Sovint parlem de l'ensenyament (els que no en coneixem massa detalls) com un exercici farcit de satisfaccions, etc. No sempre és així, està clar.
ostres, nena... :-S
Vaja..... eduquem als nostres fills millor , per a canviar a les pròximes generacions!
I tant que hi respon, Caro, quin greu! És ben cert que la imatge que aquí al sud tenim de Dinamarca no es correspon gens (en alguns aspectes) amb la realitat.
Ostres, quin greu... nosaltres al cole erem una mica tremendos, però tremendos en sentit trapella, qui més qui menys havia fet alguna trastada... però no pas d'aquest nivell... que marranus :(
Coincideixo amb la Kelitxi, aquí els tenim per més civilitzats, els països del nord...
I ho són. Treballo en un institut d'un barri força problemàtic, amb molta immigració, i és trist caure en tòpics que sonen discriminatoris, però és així els joves de "segona generació" o com políticament se'ls hagi de dir, són un món apart, almenys aquí :(
Send en kommentar