La llum escandinava

"Llum escandinava" és durant 9 mesos a l'any un oxímoron. I de sobte, ve la llum. I ve, amb tota la seva magnificència.
Aquest cap de setmana llarg vam estar a la casa d'estiu de la que sempre parlo. És un ritual anar de passeig per la platja, fer saltar pedres a l'aigua i caminar fins a Hornbæk i comprar un gelat a la gelateria Hansens del costat de la platja. Diumenge ho vam fer a l'hora justa per veure la posta de sol. I les postes de sol sempre són boniques, és clar, però és que la posta de sol de la platja de Hornbæk en aquesta època de l'any és una cosa fora mida. Potser és perquè a Dinamarca no hi ha muntanyes i tot és pla, però sembla que el cel sigui baix, i que apreti contra la terra, i la llum que queda reflectida en les cases i les flors... sembla que s'hagi de menjar el món. És una llum tan potent, tan rica, que de veritat sembla que s'ho hagi de xuclar tot. I després ve el sol roent que s'amaga darrere el mar, i el cel és una immensitat de rojos, liles i blaus. I allàs estem tots, emadalits a la platja, pensant, segurament, que aquesta imatge és una de les bones. De les que t'has de guardar per dies grisos, o diria fins i tot una imatge de residència. De les que ens han de fer saltar la llagrimeta quan estem en una residència i no ens aguantem els pets. Si tingués una foto la posaria eh, però és que la càmera es va quedar a casona.