tirsdag, april 28, 2009

A-ha



Val, als 80 es van fer moltes burrades, però és que últimament m'he fet uns farts d'escoltar coses com que ha estat l'època més patètica del segle XX i coses per l'estil. I a mi, potser perquè va ser una mica esperpèntica quant a la imatge i la moda, em fan molta gràcia els anys 80. A més a més, perquè són la meva infància-pre-adolescència, i a més a més perquè es van fer coses com aquest video. Confesso que de petita estava enamoradíssima del Morten Hakket, que tampoc no és d'estranyar perquè estava enamoradíssima de tothom, però aquest noi amb aquesta cara esculpida em treia molts sospirs. Fa uns mesos vaig veure un documental sobre els A-ha on sortien ells avui dia, i em vaig sentir taaaan gran, perquè el cantant farà ni més ni menys que 50 anys, i tot i que sembla que en tingui 30, la veritat és que un a nota que ha passat el temps, coi si ha passat... però era un bon documental, i em va fer molta gràcia escoltar-los parlar noruec i veure videos antics.
Tothom els recorda per Take on me, però a mi sempre m'havia agradat més aquesta. El video és cutre cutre, molt dels 80, i si el veieu, segur que riureu molt.
Hem après tots molt, des dels 80, oi?

5 kommentarer:

Unknown sagde ...

I a qui no li agradava el Morten Hakket? No recordava aquest video, m'ha fet somriure una bona estoneta...Doncs jo dels 80 recordo especialment les hombreres, els cabells crepats de laca i els pantalons de MC Hammer. Hi havia res més horrible que aquests pantalons??
Salutacions :-)

Joan sagde ...

Totalment d'acord Caroooo!!!

Espectacular també l'Stay on these roads.

Si pots busca al youtube el concert que van fer a Kiel fa 3 o 4 anyets.

Ja posats, també Alphaville van ser brutals: Big in Japan (per mi de les 10 millors cançons dels 80), Sounds like a melody...

Baixa, que escoltarem música bona.

Molts petons pels 2!!! i per la Mónica també!

Carolina sagde ...

osti, abans de penjar això m'he mirat molts videos, un d'ells el de Kiel... molt especial. Baixo en unes setmanes :)

Dedryk sagde ...

La veritat que a mi la Superpop tampoc no em tirava com a les nenes de la meva escola. A mi, parlem de Rush, Anthrax, Metallica, Europe i coses per l'estil. Amb aquelles grenyes que ja no podré tornar a tenir. Snif.
Tot i així Take on me si que la tinc present, però la que has penjat no la recordo.

pati di fusa sagde ...

ai, els vuitanta, que grans!

i pensar que ja no es tornarà a ser hortera amb tant d'estil... :_)

vinc aquí perquè havia de vore el vídeo. tenia curiositat, i nostàlgia, què hi farem! ;)