No em puc creure que hagi tornat a guanyar el monstre aquest... com pot ser que estigui vivint en un país de dretes? Fa molt fàstic, si llegissiu les coses que arriben a dir els de Danske Folkeparti... us semblaria impossible, és tan depriment.
La gent de Dinamarca té massa mandonguilles i cervesa al cap, i poc cervell, molt poquet.
I són les persones més arrogants que he conegut en la meva vida.
Ala, tot dit.
Ja sé que he d'actualitzar més sovint, eh... els tres llibres que hi ha des de l'estiu me'ls vaig acabar fa mesos, però és que tinc el carregador de la càmara espatllat, no tinc temps ni per tallar-me les ungles i a sobre estic una mica malatona i m'estan fent proves lletges :_(
Una mè molt gran de setmana.
Però ja em refaré i us tornaré a explicar meravelles del país, ja sabeu, això va com va, unes setmanes és fantàstic d'altres no sé què faig aquí. Ara estic en l'etapa em-costa-acceptar-certes-coses-dels-danesos.
A sobre fot una rasca impressionant, diumenge vam tenir la primera nevada i les meves orelles pateixen congelació-descongelació tres cops al dia...
2 kommentarer:
bon dia!
jo això dels llibres ho havia pensat, però no volia dir res per no ser una borde... :-P ara què llegeixes?
molts ànims, bonica! què fa la mama? petons!
Carooo!!
Ja veus per la quantitat de comentaris que aquí no ha tocat massa la fibra que l'Anders Fogh Rasmussen repeteixi.
A mi si! i per aquest motiu et dono tot el meu recolzament incondicional.
El pròxim post aprofundeix una mica més en la política municipal :-)
Molts petons cap a Danèsia!!!!!
Send en kommentar