torsdag, oktober 25, 2007
remember when
Avui faig des d'aquí un homentage solemne als xiclets boomer. També als bang-bang i aquells xicletets petits de color rosa d'1 pela de fa molts anys... fantàstics... tenien suc, els punyeteros, i podies fer bombolles i de tot i més. Eren xiclets com Déu mana, perquè els xiclets ara són una me. Jo no vull un xiclet per rentar-me les dents després de dinar (que tot sigui dit ho trobo una cosa una mica guarra) , i tampoc no vull un xiclet sense sucre dels que '9 de cada 10 dentistas recomiendan'. A veure si ens entenem, que els xiclets són per divertir-se, que no són saludables, que són perquè ma mare em miri i es posi nerviosa, i que han de tenir colors i gustos diferents, home. Que per cert, em sembla molt fort que els boomer aquests eren de coco i de meló!!!! I si penseu una mica, n'hi havia uns que eren de natilla. Molt fort. De natilla. Tan de bo n'hi haguessin hagut de Nutella. De Nutella amb pa bimbo torrat sense crostó amb la Nutella mig desfeta. Aaaaaaaah. El cel.
Segur que al senyor boomer un dia se li'n va anar la bola i va voler ser original, i la va cagar, clar. Després va provar la tira aquella enrotllada, com un cargolet rosa, però allò ja no era el mateix, eh. El ritual de desembolicar el xiclet, i aquella olor meravellosa del xiclet de maduixa que t'arribava a la pitituària. Ai. Ens fem grans.
És que avui he anat al super, i em volia comprar xiclets, i tots eren sense sucre, i amb fluor i amb efecte brillant per si no et pots rentar les dents després de dinar i no sé què més. I jo volia un xiclet guarro, dels d'abans. Però s'han acabat.
Abonner på:
Kommentarer til indlægget (Atom)
10 kommentarer:
Oooh, carupipi, ha estat veure la foto dels papers de boomer i m'he vist amb sis o set anyets demanant de puntentes al quiosc del parc dels pinetons de cardedeu un xiclet de menta (clorofila) i fent bombolles gegants d'aquelles que t'exploten a la cara...
m'embarguen la nostàlgia i la murrinya...
ptonets molts!
Òsti sí, quina passada! A mi m'agradaven els de "fresa ácida", perquè semblava que portaven més farcimenta... I els Peta Zeta? Vosaltres també posàveu el cap amunt, obríeu la boca a més no poder i buidàveu tota la bosseta a la bocaaaa? Au vinga, no em digueu que no... ;)
osti, a saber de què devien estar fets els peta zetas, segur que ara estan prohibidíssims!!!
ai, sí, quina morrinya, eh...
:D
Ah, y no t'oblidis dels chicles Bubbaloo!! (que dolents que estaven, ademés de carísims)
ai, jo aquesta evolució me l'he perdut perquè els xiclets no m'han agradat mai. sempre m'ha fet mandra mastegar i mastegar i no empassar-me res (m'agrada més menjar, saps què vull dir?). ;-)
si t'enyores de quan érem joves... www.fotolog.com/losmalditos80
petons!
laura
petits, perdó, volia dir petits. que encara som joves, coi, mooooolt joves!
quin despiste, per favor...
becs, els bubaloo portaven un líquid pastós per dins, oi???
Aun nadie me ha podido aclarar como funcionaba el "peta zetas". Era caramelo y explotaba, impactante.
No os acordais del "Escalofrios", caramelo blanco que se derretia en la boca, con sabor super acido. Seguro que era toxico y tendria E-657, E-933 y todo lo que fuera, pero que rico estaba!!
i us enrecordeu de quan a la tele feien V i van començar a sortir caramels amb forma de rates i cucs?????
Qué mala que era la mala de V...
jajajajaja! fa poc vaig veure que tornaven a fer V per la cuatro, crec! I el equipo A, i el gran héroe americano, buffff, que fortttt
Oh, laura, que bo l'enllaç!!! epi i blas, quién es quién, alpino, frigo dedo, el popeye i l'abeja maya...!!!!!
petons emmurrinyats!
Send en kommentar