quan la ceba estigui tendra

Alguns ja ho sabeu, d'altres no: a partir de la setmana que ve començo a donar classes de cuina un cop al mes.
És que em lien, em lien, i com que sóc un cul inquiet, no sé dir que no. Jo penso que pot ser divertit, però estic una mica jinyada. Sobretot perquè no em van dir que el menjar l'hem de cuinar i ens l'hem de menjar allà, in situ! I després hem de netejar-ho tot, i només tenim tres hores... i haig d'ensenyar dos plats cada vegada. I a sobre clar, tothom ve acompanyat del seu xicot o xicota, cosa que vol dir que si parlo en castellà la meitat no m'entendran, i m'hauré de buscar un munt de paraules en danès abans del primer dia, que a més a més, coincideix amb l'arribada de la moni i la samari a vikingilàndia per celebrar el meu cumple. Total, un dia farcidet de nervis. El més complicat ha estat escriure les receptes, perquè estem fent un llibret i recollint altres receptes que ja s'havien fet a l'escola. És d'aquelles coses que fas a ull, i jo no sé quants patates fico a la truita, o quants tomàquets porta la salsa de les mandonguilles.
La cosa promet, no? Ja tenim 12 o 14 alumnes. Les classes es fan en una escola que lloguem els dijous per donar classes de castellà. Resulta que aquí, els nens petits tenen classs de cuina dins d'horari d'escola, i hi ha una cuina plena de cuinetes. No és impressionant? Jo és que m'imagino la meva classe d'EGB en una cuina... i m'entra de tot.
Què? Us apunteu o què?