søndag, oktober 14, 2007
Forgiven
Que malament que se'm dóna, això d'estar emprenyada i cansada i fastiguejada. He fet el que em dèieu: he descansat, i no he pensat gaire, i m'he sentit perduda, enmig d'un temps i d'un parèntesis que jo mateixa he demanat.
Perquè les coses no tenen gaire sentit si el cor fa pupa, almenys no en tenen per mi, en aquest ara i aquí en el que visc. Per sort, als dos se'ns dóna fatal estar més de dos dies separats, i no ens suposa cap esforç reconèixer que som vulnerables, i plorem a rebentar de felicitat i veure que no hem de tenir tanta por... i me n'adono que el meu cor apedaçat, recosit i reforçat amb porexpan és fort i que està a vessar de papallones, i com diu l'Oliver, de platges amb cocos que suren i fons de corall i jardins.
Abonner på:
Kommentarer til indlægget (Atom)
2 kommentarer:
ai, m'alegro molt que estiguis millor, carol vikinga!
i també veus dies que comencen dins un camp de maduixes? espero que sí, que en vegis molts. :-)
Ahora si: miercoles o jueves de la semana que viene nos vamos de juerga vale. Entre semana esta la noche llena de Erasmus y se pasa pata negra. Ok?
Send en kommentar