A algú que no sap per on tirar i que dubta de tot, li diria que tanqués els ulls i recordés què va fer que prengués aquell camí precisament i no un altre.
Quina por que ens fa estar sols, oi? Ens tornem formiguetes petites, insignificants, quan ens hem de llevar pel matí i sortir a la nostra selva diària. Quina por equivocar-nos, i quanta inseguretat acumulada.
I si és cert que no hi ha decisions equivocades? Que només hi ha camí per fer? Per què ens entestem a re-preguntar-nos mils ' i si' Per què ens costa tant acceptar el fracàs i començar de nou? Per què lluitem per posar portes noves a la caseta dels nostres somnis, i creiem que, aquesta vegada sí, aquesta vegada amb les portes noves sortirà bé, si la casa, de fet, per sota, està podridíssima?
3 kommentarer:
Jo penso que equivocar-nos és necessari, malgrat ens faci por. I prendre decisions és el que importa, encara que de vegades les coses no surtin com ens agradaria. Crec que cada persona és un recull de les decisions que ha pres al llarg de la seva vida i soc del parer que no hi ha decisions equivocades, ja que no tenim l'opció de saber què seria de nosaltres si haguéssim triat un altre camí. I per què no pensar que hem triat l'opció correcta? I també crec que el fracàs és molt relatiu, ja que de tot s'aprèn, sobretot de les decisions que no ens agraden, perquè ens fan més forts. Qui va inventar la paraula fracàs pensava que equivocar-se era dolent, i jo penso que aquesta persona estava deprimida i no tenia ni una mica d'imaginació. Apa.
...si ja es tanquen els ulls ... però es tornen a obrir i tornen a tancar... i ..hi ha la raó.. els sentiments.. la por a l'equivocació.. a la no equivocació...a perdre tot el qe es tenia... són tantes cose i tant difícil veure-hi clar....temps... temps i més temps.. i suposo que el camí es fara sol...:_(
o tan fàcil, segons com es miri...
Molts ànims reina!
Tot passarà. Això també,ja ho veuràs.
Send en kommentar